L'EIXAMPLE

PLA CERDÀ


L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original. Aquest projecte proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres i amb una alçada de construcció de 16 metres. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Durant tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable ja que els inversors hi van veure una gran oportunitat de negoci.


LA RAJOLETA

El nom comercial de la fàbrica de rajoles d'Esplugues és Pujol i Bausis S.A. i el nom popular és "La Rajoleta".
La Rajoleta va ser creada l'any 1888.
Els arquitectes modernistes més importants que van formar part de la Rajoleta van ser Vilaseca, Gaudí, Domènech i Montaner, Gallisà, Puig i Cadafalch.
La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.
Moltes de les rajoles que va utilitzar Gaudí a la Casa Batlló i a la Pedrera van ser creades a la Rajoleta.

En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang.



LA PEDRERA


Havia arribat el dia de visitar la pedrera, abans d'entrar, però, vam veure que tant el terra de dintre com de fora estava compost per unes rajoles molt ben definides i boniques. La Pedrera té una història darrera d'aquest nom, en realitat és la casa Milà, els Milà eren una família amb molt diners que van quedar molt sorpresos en veure la casa Batlló, tant que van encarregar que els hi fessin una casa per a ells. Allà alquilarien els pisos i treurien diners.


La Pedrera va ser construida per Antoni Gaudí, arquitecte espanyol nascut l'any 1852 - 1926, atropellat per un tramvia. És caracteritzat el seu art principalment per utilitzar trencadissos i formes extretes de la natura com les ones del mar, fulles, etc. 
La Pedrera consta de 5 pisos més el pàrquing i el terrat, dels cinc primers pisos 4 estaven avitats per families diverses menys el primer pis, que era el dels Milà. A part té dos patis molt grans.


CASA DE LES PUNXES

Originalment anomenada com la casa Terrades però se la va acabar coneixent pel nom de la casa de les punxes per les formes que té a la façana amb forma punxeguda.





SAGRADA FAMILIA


És l'obra més important de Gaudí. Aquest temple és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.Les 18 torrer representen 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge María i Jesús(la més alta). 
Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys.
Gaudí, tenia el seu propi estil, era molt original i per això ell per fer els càlculs d’estructures va experimentar amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.

Enric Cormenzana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada